M’he tornat independentista!

carlesmarcos Articles Hacer un comentario

¡Ai, si! Per fi m’he decidit, estava en dubte!, però m’he tornat independentista. Estic fart i he pres aquesta decisió. Entenent per independència, la desafecció d’alguna cosa o algú, el separar-me, el fugir del que no vull per a mi. Sí, sóc independentista!

Sóc “indepe” de la hipocresia, de les emocions desbordades, del feixisme emmascarat de bones paraules, del “a por ellos”, del “ens roben”, dels que delinqueixen i campen al seu aire, de les banderes que indiquen on vas néixer, dels que se li van esborrar el pensament crític en base a l’anterior, dels polítics corruptes i mediocres d’aquí i d’allà, de l’enveja, de la intolerància, del jo sóc més que tu, del tinc, tinc però no tens ni puta idea de qui ets, de l’això és blanc o és negre, del nord i el sud, del masclisme, del feminazisme, del número 155, del “por cojones”, dels intransigents, dels xenòfobs, del pensament únic, dels radicalismes, del capitalisme exacerbat, dels que violen o assetgen i diuen que ella volia, de las manadas, dels populismes, de les bales,

No obstant això en el meu interès de fer-me indepe, també us he de dir que he decidit també fer-me dependent. Sí, ja ho sé! És una mica estrany tot això, però entenent la dependència com la inclinació o afecció a algo, l’anhelar alguna cosa pel que cal lluitar perquè el vols amb tu.

Sóc “depe” de la solidaritat, de la pau, de l’esquerra social, de la meva patria que són les meves sabates, dels presos injustament empresonats, dels que lluiten per la igualtat, d’un món on ningú sigui més que ningú, d’una sanitat de lliure accés, d’una educació inclusiva, de l’empatia, de la honestedat, del dret a un habitatge i un treball digne, del respecte al del costat encara que tingui una opinió diferent, d’un món sense fronteres, del dret a decidir el que vull, del meu barri , de la meva família, dels meus amics amb qui comparteixo un amor recíproc, de l’Imagine de Lennon, de Yolanda i de les meves filles que algun dia seran independents perquè toca, però jo lluitaré per tenir una mínima dependència mútua amb elles.

Us animo a delirar una miqueta!!!!

¡Os deseo un feliz día! ¡Nos vemos en facebookTwitter o en Linkedin…!!! Y si queréis likear, retweetear y sharear, ¡no lo dudéis…! ¡yo agradecido!

Foto de Pixabay. ElisaRiva

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *