La setmana passada, vaig decidir passar uns dia al Pallars, bonica zona de Catalunya, en recerca del relax que sempre trobo per allà. Una d’aquelles tardes, anava passejant amb uns amics, quan un d’ells va tenir un “encaixada” i sense pensar-s’ho dues vegades, es va abaixar els pantalons i es va posar a cagar, ¡i sense diari! … Davant els meus ulls en posició d’alarma, al moment vaig pensar un simple ‘ole per ell !.
Aquesta situació tan escatològica va donar per fer una reflexió mira per on !, i és que davant la situació social, econòmica i política tan alarmant que estem vivint, no penseu què moltes persones pateixen de contenció? Crec fermament que això no és saludable, gens saludable. Hauríem de cagar-nos més en algú, manar amb més freqüència a la merda a algú, ¡el nostre cos ho necessita! i crec que algun@s dels que reben aquestes restes tenen noms i cognoms. ‘Poseu-los vosaltres !.
És aquest deixar anar merda, producte de la ràbia que produeixen moltes situacions que sentim com injustes que s’estan vivint en el nostre dia a dia. És molt terapèutic! Es tracta d’un cagar-se, per descomptat sense jaqueta i amb respecte, com aquell bon home que va veure des de la seva intel·ligència suprema que la carretera no era molt transitada, i es va posar sense més, però es va posar, perquè simplement ho necessitava. ¡El seu cos no aguantava més !.
¡Os deseo un feliz día! ¡Nos vemos en facebook, Twitter o en Linkedin…!!! Y si queréis likear, retweetear y sharear, ¡no lo dudéis…! ¡yo agradecido!
