Ser assertiu i ser borde. És lo mateix?

carlesmarcos Articles Hacer un comentario

Aquí no hi ha cap qüestió o pregunta, ho sento. La comunicació és l’eina, l’arma que tenim totes les persones per dir, explicar, expressar, seduir tot el que un pensa. Hauria de ser una assignatura de les importants a l’escola i ja des que comencen. Saber expressar el que un pensa des de la raó i des de l’emoció (la gran oblidada) i a sobre amb credibilitat (una altra assignatura pendent). Hi ha molta manca de tot això en la nostra societat, i no cal anar-se’n molt lluny. Ocorre des de la política fins a la nostra vida quotidiana. Anomenem comunicació a sentir i a “vomitar” el que un pensa i després tenim el que tenim. Avui no em vull centrar en les nostres orelles que són les que senten o escolten, sinó en la nostra boqueta, que és la protagonista del que un vol dir amb convicció, i si voleu, perquè no, també a la resta del cos, imprescindible per ser creïbles. Recordeu allò de la regla de Merhabian. Perquè un missatge sigui creïble, el 7% és el que es diu, el 55% és la posició del cos i el 38% és el paraverbal, és a dir, els silencis, el ritme, el volum, etc. del que un diu .

Definitivament, avui vull parlar de comunicació des d’això que en diuen assertivitat. No confonguem termes. Assertivitat no és empatia. No és posar-se al lloc de l’altre. És simplement dir les coses com són, en el moment adequat, a la persona adequada, i respectant-se i respectant a l’altre. Tot un art sense dubte !. I ho sento !, se sol dir quan un escolta el que que diu «un assertiu” que és una mica “borde”. No estem molt acostumats a escoltar a algú en qualsevol conversa, algú que defensa el que un creu (que no la veritat absoluta) amb aquest respecte característic del que tots i totes presumim però que no practiquem, i és que la cultura paternalista encara segueix en vigència i preferim callar o llançar pedres. Així ens va!

Com deia, i obviant l’escolta, un creu que comunicar és simplement deixar anar el que un sent per la seva boqueta o simplement callar-s’ho, basant-se en això que un silenci val més que mil paraules. La pregunta interessant que un s’hauria de formular seria si en una conversa qualsevol, un diu el que creu o simplement el fet de tenir al que té al davant fa que li enterboleixi per no dir el que un pensa. Ai! Ens passa moltes vegades això! I és que en el fons anem de “cagaditos”, “mimosines” o de “sergents” oblidant-nos que hi ha un punt gris. Aquest punt gris tan anhelat en el nostre món.

Posem exemples …

Primer cas. Un dia qualsevol a l’organització … (El sergent i el cagadet)

-Les coses són així i punt!!! … Ho has entès?

– …

(Fi de la conversa)

Segon cas. Un dia qualsevol a l’organització … (El Mimosín)

-Bé, t’entenc! Però el que has fet no m’ha agradat molt. Però bé, segur que ha estat sense voler. Ets molt bo en la teva feina, i tot ho fas molt bé.

-No … és que jo no sabia…! (Acaben de perdre un client, per culpa d’aquest últim i sabia perfectament el que havia de fer)

(Fi de la conversa)

Tercer cas. Un dia qualsevol a … casa !!!!

-Juanito !!! No em facis plans per a aquest dissabte. A les 17 h anem a casa dels Fernández que ens han convidat. A les 16.30 vull que estiguis preparat… i “punto”. Has escoltat?

-T’entenc papa! Fa temps vaig quedar amb els amics de l’escola per anar al cinema aquest dissabte que ve. Tinc ganes de veure’ls. El cinema comença a les 16 h i acaba a les a les 18 h. Que et sembla papa, si quan acabi em passo per casa dels Fernández, que també tinc ganes de veure’ls.

¡Uala !!!!!! Què art té el nen! No Creieu ?. Tens dues opcions.

Primera opció.

-Nen !!!!! Aquí es fa el que digui jo i punt.

(Fi de la conversa)

Opció segona.

-Em sembla bé el que planteges. No em sembla malament! Tens raó.

Tu tries, però pensa que segons el que triïs tindrà, tindràs, tindrem el que va veure i viure !.

Mentre i en el durant, preferim anomenar “borde” a aquest que diu des de l’art i l’excel·lència de la comunicació el que un creu amb assertivitat sense danyar-se ni a a ell ni a ningú. Així anem!

Us passo un vídeo com sempre, aquest cop des de l’humor i des de la metàfora, però clarificador sobre el tema.

¡Os deseo un feliz día! ¡Nos vemos en facebook, Twitter o en Linkedin…!!! Y si queréis likear, retweetear y sharear, ¡no lo dudéis…! ¡yo agradecido!

Foto de Pixabay. suju

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *