En ocasions ho comento en les meves formacions el fet que no ens han educat per tenir aquesta iniciativa necessària per superar aquests petits problemes que sorgeixen en la vida. Ens falta molta proactividad i creativitat en el nostre dia a dia i tendim a buscar solucions ja conegudes per nosaltres als problemes, encara sabent que no són les ideals, però preferim això que explorar nous camins. Preferim ensopegar-nos amb una pedra i quedar-nos adorant-la en el sòl en lloc d’aixecar-los i seguir el camí. Per seguir aquest camí, sens dubte falta aquest punt de creativitat. I pasa en la nostra vida personal i també en la professional. Centrant-nos en aquesta última, observo sovint aquesta falta d’imaginació a l’hora de solucionar problemes o qüestions noves que apareixen sobretot en temps de canvi. Ens trobem amb aquesta falta de flexibilitat que ens permeti tenir un pensament més obert, amb aquesta absència de curiositat per descobrir informacions o opinions noves o amb aquesta manca de compromís per submergir-se en el problema i no abandonar-ho fins que no surtin diferents solucions per poder abordar-ho.
És cert que tod@s tenim uns determinats patrons de pensament i ens basem en ells per actuar, però és que tampoc fem gens per canviar-ho quan veiem que una, dues i tres vegades ensopeguem i tornem a ensopegar. El gran Edward de Bono parlava d’aquest pensament lateral tan necessari en la nostra societat que inclou aquest tenir idees noves i que escapa de les idees fixes més clàssiques i que complementa al pensament més utilitzat que és aquest pensament lògic que solem tenir. En el seu bon llibre Sis barrets per pensar, identificava aquesta disparitat de pensaments que corren per la vida.
El mètode és molt senzill, hi ha sis barrets que ens posem en el nostre dia a dia. El problema és quan sempre vas amb el mateix. Imaginar-vos per un moment una reunió on cal buscar solucions davant un problema existent… i…
-Us sonen aquestes persones que van amb Barret blanc? Són aquests que no es mullen ni en l’aigua. Són aquests pensaments neutrals que només donen informació, dades objectives, xifres o estadístiques. Si, saben molt…, del passat!. “Així són les coses i així l’hi he informat”. D’aquests hi ha molt en les reunions!
-I els barrets vermells? Són els pensaments emocionals que vénen des de la intuïció o sentiments. No li demanis molta objectivitat, perquè l’emoció li domina. “Em sento amb molta ràbia pel que està passant”. Més val que no s’ajuntin dos com aquests perquè la reunió se’ns va!
-I els barrets negres? Buff! Són els pensaments negatius. Tot està mal i damunt tenen “els seus” arguments per demostrar-ho. Actua des de la cautela per evitar cometre errors. “Crec que això no sortirà bé”. Cura, que aquest contamina perquè el seu lema és “Un pessimista és un optimista ben informat”!.
-I els barrets grocs? És el pensament positiu per excel·lència. Davant el problema busca el costat constructiu i optimista. Est fa que les coses succeeixin i es basa sempre en l’esperança. “Anem a provar-ho, perquè no, no tenim gens que perdre”. Al lloro! Algunes vegades et trobes amb “ximples motivats” i llavors tenim un problema.
-I els barrets verds? Aquests són els creatius. Aquests són necessaris quan tenim un problema, perquè pensen en idees i alternatives. Són un brainstorming constant. No es queden amb el primer que se’ls ocorre. Exploren i tornen a explorar. “Se m’ocorren diverses idees per a aquest projecte”. Tenir idees està molt bé però després cal executar-les!… recordar-ho!.
-I els barrets blaus? Aquests són els metòdics i moderadors. Tenen un do de l’organització molt desenvolupat i són els que solen repartir la pilota a la resta de companys per després fer una síntesi del parlat i treure conclusions. “Després d’aquesta reunió, hem tret diverses conclusions, la primera és…”. Toys, aniríem millor si poséssim un blau en la nostra vida!
Si ens fixem bé, tots tenen el seu costat positiu i també el seu costat fosc, i tots són imprescindibles en una reunió, perquè hi ha moments per a tot. El problema seria quan et trobes reunions on tots estan tallats pel mateix patró. Ai! i és que un es troba amb multitud de barrets blancs, vermells i negres. Es tracta d’esbrinar quin és el barret que em predomina i intentar aprendre a posar-me altres barrets, quan l’ocasió ho necessita. sobretot quan tens un problema al que hi ha donar solucions.
I tu! Quin barret et domina davant els problemes del teu dia a dia?
I és que es tracta d’incentivar aquesta creativitat des de bon principi als niñ@s! Comparteixo aquest curt amb vosotr@s en el vídeo d’aquesta setmana…
Us desitjo un feliç dia! Ens veiem a facebook, Twitter o a Linkedin…!!! I si voleu likear, retweetear i sharear, no el dubteu…! jo agraït!
