…Doncs segurament seria una bicicleta. Ens ocorre sovint quan mirem al passat pensant en allò que va poder ser i no va ser, quan ens trobem amb aquelles oportunitats perdudes que cauen en el lament per haver-les deixat passar. Són aquests moments quan has de prendre una decisió, algunes vegades amb èxit i unes altres amb “fracàs” en les conseqüències. La vida és prendre decisions i en molts moments amb cert risc, però cal prendre-les i no val en l’a posteriori tenir aquest pensament tan recurrent d’I si…?!!!!!!!.
I és que tenim molts I si…? en el nostre caparró que ens impedeix avançar. Tendim a fustigar-nos pel que va poder haver estat i a sobre ho empitjorem amb la comparativa que ens vam crear en veure a altres persones que van prendre la decisió que tu perceps com a correcta amb el que se’ns aviva aquesta emoció tan tòxica com l’enveja. Però clar, nosaltres volem estar bé amb nosaltres mateixos i tenir alguna excusa a la que responsabilitzar per poder estar en pau, i llavors…oh, ja ho tinc! Sempre ens pot quedar aquest “la vida és així” i el pitjor, en el cas que hagis tingut èxit et vas a el “he tingut sort”. Ai! anem malament quan no recorrem a la responsabilitat de la nostra persona.
Sens dubte l’opció més saludable és assumir aquesta responsabilitat de la que parlo. Caure que tot el que ens passa és per culpa del destí és un gran error que fa ampliar la nostra zona de confort. Ja sabeu! Hi ha coses que la tu no pots controlar en aquesta vida, però i les que sí? Molt del destí s’ho fabrica un a força d’esforç i talent i és clar que algunes vegades surten les coses i unes altres no.
Aquesta inquietud pel que va poder haver estat també ens afecta sens dubte per al futur proper. Els errors del passat ens paralitzen en les decisions futures. Canviar de treball, de residència o de parella, per posar clars exemples, quan has arribat a la conclusió per innombrables experiències negatives que és la millor solució, no ho portes a la pràctica i prefereixes prendre la decisió de tombar-te en el sofà i deixar la vida passar.
I és que pensar en aquest passat pot produir alguna cosa pitjor que és caure en el catastrofisme del futur. Un petit error o traspiés que et va ocórrer en temps pretèrit, fa que es converteixi el teu pensament en un conjunt d’amenaces constants relacionades amb paisatges dantescos. I ja saps! Si creus que les coses et van a anar malament, et sortiran malament. Em jugo alguna cosa!. Et plantejo algo senzill. Quan t’ocorri alguna cosa semblat amb els teus, I si hagués fet això? o I si succeeix tal cosa? centra’t en les següents premisses…
-Oblida el que va poder ser i no va ser
-Converteix la teva experiència passada en un aprenentatge
-El que és… és i no ho pots canviar
-Viu l’aquí i l’ara amb el que ets i tens
-Sigues proactiu i fes que les coses passin.
I tu! Et penedeixes del passat i també tens pensaments catastrofistes per al futur?
El vídeo de la setmana té a veure amb l’atreviment…
Us desitjo un feliç dia! Ens veiem a facebook, Twitter o a Linkedin…!!! I si voleu likear, retweetear i sharear, no el dubteu…! jo agraït!
